Soc la Rosa, docent de Folio

Em diuen Pilar Garcia Vivó. Soc estudiant del Grau d’Arts en la UOC i també del Grau de Fotografia en la UNIR.

Sempre m’ha agradat estudiar i mai no he pogut fer-ho sense haver de compaginar els estudis amb la feina. Així vaig estudiar, primer, un grau superior de formació professional, més tard, la Diplomatura de Graduat Social en la Universitat de València i, després, la Llicenciatura de Comunicació Audiovisual en la UOC.

Pel trajecte d’eixos anys, vaig cursar estudis de violí i flauta travessera, em vaig casar, vaig aprovar una oposició i vaig tindre una filla i un fill. Tots tres són els meus amors.

He fet milers de fotografies al llarg de la meua vida, família, paisatges, ciutats, persones, concerts, teatre… fins i tot, reportatges de boda i de nadons, però mai no m’he dedicat de manera professional, tal vegada perquè sempre he sigut molt perfeccionista i, ara per ara, estic convençuda que això sempre m’ha bloquejat per a donar a conéixer el meu treball.

M’agrada la Natura, l’Art, viatjar, conéixer altres cultures, altres maneres de pensar, de veure, però també m’agrada compartir moments amb la meua família, xarrar amb els meus amics, ballar i riure!

Ara que soc més gran, ja són 60! molt propera a la jubilació (per fi!), continue estudiant i treballant.  Algunes persones em pregunten, per a què? I jo sempre els responc: -pel plaer d’aprendre coses noves, perquè m’agraden els reptes i perquè quan em jubile podré fer el que m’agrada sense haver de compaginar-ho amb la feina.

Comence aquest Grau d’Arts amb molta il·lusió. Espere aprendre molt del bagatge d’altres artistes, de la història i dels materials que podem emprar per a donar forma a allò que vull transmetre.

Us desitge un bon semestre, gaudim i força!

Benvolguts companys de viatge, mestres i estudiants,

Amb la intenció de presentar-me, puc explicar-vos que el meu nóm és Raquel, que tinc 37 anys i que treballo actualment com a mestra amb criatures menudes. Puc compartir, també, que tinc la sort de viure entre natura i que gaudeixo d’estones contemplant el meu entorn i els silencis que m’ofereix el meu racó de món. En canvi, explicar qui sóc fa més vertígen. He sigut moltes jo al llarg de la vida i encara m’estic forjant.

En aquest fer-me, me n’adono que he anat posposant el que m’agradaria que formés part de la meva definició. I eus ací que el 2025 ha portat amb ell un nou propòsit, el d’assolir una fita pendent, la de SER graduada en arts amb tot el que comporta aquesta formació, una transformació de la ment, la mirada i l’emoció.

No tinc pressa i no tinc por.